Molt s'ha dit sobre les mans d'Alicia de Larrocha... Ella era una dona petita i la mida de les seves mans era proporcional a la seva alçada. Tenia les mans petites però amb una gran elasticitat i mitjançant exercicis d'estirament, va arribar a aconseguir una dècima. D'altra banda, els seus dits petits eren tan llargs com els seus dits anulars. Aquest fet no és molt comú!
Ella sempre deia que el seu major “hándicap” no era la mida de les seves mans, sinó la longitud dels seus braços, que eren curts!!!
S'han dit coses sobre les seves mans que són completament incertes:
- Que ella ometia algunes notes que no podia arribar. NO ÉS CERT. Una altra cosa és que ella fes la seva pròpia digitació per tocar totes les notes i ser completament fidel a la partitura.
- Que ella es va operar una membrana interdigital per assolir més notes. NO ÉS CERT. La cirurgia a la qual es va sotmetre (1968) va ser en la falange del dit polze de la mà dreta, ja que, sense saber-ho, un quist va anar "buidant" la falange i, un dia, quan va obrir la porta d'un taxi a Mont-real (Canadà), va sentir un dolor agut. L'os s'havia desintegrat... La seva vida artística estava en greu perill, però gràcies a l’eminent doctor Josep Trueta, la seva falange va ser reconstruïda. Ella va aprofitar el temps de recuperació per a estudiar algunes obres per a la mà esquerra i incloure-les en el seu ja ampli repertori.
Alícia de Larrocha va ser una de les/els pianistes més importants del segle XX. La seva vocació musical es va manifestar de manera precoç quan era una nena i gràcies al mestre Frank Marshall, continuador de l'escola d'Enric Granados, Alicia va poder desenvolupar tot el seu talent arribant a realitzar una carrera artística titànica. Al llarg de més de setanta anys, va tocar prop de quatre mil concerts per tot el món, a les sales més importants i amb les orquestres i directors de més prestigi.