Coses que pensava, deia o feia

You are here

• De petita, rascava la pintura de les parets de casa per arribar al guix i menjar-se'l. La manca de calci en els seus ossos li feien cometre aquesta broma.

• De petita, van descobrir que tenia un "oïda absolut" (poques persones el tenen). D'esquena al piano, li tocaven unes notes soltes i altres arpegiades i Alícia deia el nom exacte de cada una (tant si eren bemolls o sostingudes).

• "El cervell és el cap, l'oïda, l'empleat i la mà, l'eina"

• "La música és per escoltar, no per veure"

• "Per a mi, la música és la meva veritable vocació, no la meva professió"

• Per a ella, el seu "handicap" més gran no era tenir les mans petites sinó els braços curts. Quan els havia de creuar, li costava arribar a les notes.

• No li agradaven els discos. - "El so dels discos és fals. Està tot retocat. Es perd el so personal de l'artista i, sense això, no hi ha res ".

• "He d'estudiar" era una frase típica d'ella. Tenia obsessió per l'estudi i, quan arribava a una ciutat, el primer que preguntava a la persona que l’anava a buscar a l'aeroport era on hi havia un piano per poder estudiar.

• Donava molta importància a l'acústica de la sala de concerts. No li agradava tocar en sales de grans dimensions, preferia, per l'acústica, tocar en sales més petites.

• Els premis l'angoixaven i li creaven desassossec. - "Els premis converteixen la música en responsabilitat i deixa de ser un plaer". No creia mai estar a l'alçada ...

• En alguns moments de la seva vida solia dir - "Pensa malament i encertaràs". Per sort no acostumava a encertar ...

• En els avions i hotels aprofitava per memoritzar les partitures.

• Va arribar a tenir una petita col•lecció de tovallons de restaurants i hotels, perquè, sense adonar-se'n, se n’anava amb el tovalló enganxat a la cintura.

• Sempre es queixava que les habitacions dels hotels no estaven pensades per a baixets: li costava arribar als penjadors dels armaris, no podia arribar a les tovalloles de dutxa, etc.

• Sempre portava a la bossa fotografies de la seva família i les ensenyava orgullosa a tots els seus amics.

• Trucava per telèfon als seus amics molt sovint, per saber coses d'ells, fos on fos del món.

• Li agradava menjar coses típiques, no coses sofisticades. Li agradava molt el menjar japonès (sushi, sashimi, sopa de tofu, etc). També li agradava un bon pernil ibèric, el pa amb tomàquet, la truita de patates, l'escudella i carn d'olla (plat típic català), la sopa de fideus, els percebes, la nata, els flamets (tocinillos de cielo), la xocolata...

• Quan li preguntaven on vivia, ella sempre responia: - "Als avions".

• Acostumada a viatjar contínuament, no sabia estar en un mateix lloc, més d'una setmana. Li encantava fer maletes!

• Als seus fills sempre els va dir: - "Mentre jo visqui, no parleu de mi. Quan jo ja no hi sigui, feu el que vulgueu”.

• No volia participar en res de la publicitat ni el màrqueting que sol envoltar un artista. A ella, només li interessava la música. De vegades es va veure “forçada” pel seu entorn a concedir entrevistes, a acceptar que es retransmetés per televisió o radio algun dels seus concerts o a gravar discos... i si ho acceptava ho feia sempre a contracor.

Social